Modest Urgell i Inglada (1839-1919) Pintor

En la seva joventut artística es va veure influenciat per una Barcelona bohèmia. Estudià a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Ramon Martí i Alsina, Pau Milà i Fontanals, Claudi Lorenzale, Josep Serra Porson i Lluís Rigalt. Posteriorment, la seva adinerada família li va proporcionar una estada a París, seu cultural i paradigma artístic del moment. Aquesta li va propiciar noves relacions artístiques com amb Gustave Courbete, fet que determinà la seva adscripció al realisme. Durant els anys 1860 les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions organitzades a la Llotja, i també exposà sense èxit a Madrid.

Per evitar la febre groga que afectava Barcelona, el 1870 va marxar a Olot, convidat per Joaquim Vayreda, creador d'una escola paisatgística "l'escola d'Olot", que va influir en Urgell, dedicant-se des de llavors principalment al paisatge.

Sumant realisme i paisatgisme, ens trobem amb la clara analogia entre Urgell (que s'impregna del realisme de Courbete i del paisatgisme de l'escola d'Olot) i Millet (pintor realista i un dels fundadors de l'escola de Barbizon, centrada en els entorns rurals a l'Estat Francés).
Malgrat les clares similituds ambdós pintors s'endinsen en mons completament diferents. Per aquest motiu esdevenen transgressorament originals.

L'escola d'Olot

A Catalunya, la puixança i proliferació de la pintura van coincidir amb el moment històric de la Restauració. Període marcat per la prosperitat econòmica que afavorí una burgesia que es va constituir com el motor de la Renaixença cultural del catalanisme polític. Aquesta burgesia va tenir, en el camp de l'art, una influència molt considerable; volia un art realista però, al mateix temps, amable, elegant i optimista, i va preferir la pintura per damunt d'altres disciplines. Aquest període va propiciar a Catalunya l'inici i consolidació de diverses escoles pictòriques, entre elles la d'Olot.

L'Escola d'Olot inclou tan pintors olotins com una sèrie d'artistes forasters que prengueren el paisatge de la Garrotxa com a font d'inspiració per a la seva obra, però amb llibertat d'estil. Es tracta d'una escola catalana de paisatge amb similituds a l'escola de Barbizon. L'iniciador va ser en Joaquim Vayreda, que realitzà múltiples versions del paisatge d'Olot. Les pintures de Vayreda atragueren l'atenció de diversos artistes que visitaren Olot i pintaren el paisatge de la comarca.

Val a dir que Vayreda tot i ser reconegut com un dels principals emblemes de l'estil català pictòric -per no dir estil català paisatgístic, que fou fins al modernisme l'únic gènere tractat per als nostres pintors- no va ser, segons el meu punt de vista, un artista original. Altrament, trobem en Urgell una combinació del paisatge amb el simbolisme romàntic pròxim al modernisme, fet que el determina com a pintor excepcional amb certa tendència impressionista.

No hem d'oblidar que va ser considerat pel també gran pintor Anglada-Camarassa com el seu gran mestre, la pintura de Camarassa malgrat ser molt diferent a la d'Urgell s’esdevé com un traspàs entre el realisme post-impressionista i la modernitat nocturna sense arribar mai a adoptar un estil clarament expressionista.

El món d'Urgell

Endinsar-se al món d'Urgell significa accedir al perplex món de gallines i dones vestides de negre pujant escaletes pels carrers estrets d'antics paratges, trobar escenaris amb postes de sol d'arreu de Catalunya, a més del Llenguadoc: Gèlida, Olot, Barcelona, Girona... La seva capacitat de plasmar l'essència del paisatge i fer-lo únic, misteriós i encisador son els seus trest més característics.

Alguns el varen titllar de fer sempre el mateix i és per això que va decidir d'editar un album amb més de 100 reproduccions de les seves pintures i escrit per ell mateix titulat Catalunya. Quina imatge mental tan alentadora, va recórrer tota Catalunya buscant paratges per a reproduir, un frenesí per als sentits...

Iŀlustracions:

- Retrat de Modest Urgell

- Marina, de Modest Urgell

- Fageda, de Joaquim Vayreda

- La comtessa de la Pradère, d'Hermen Anglada i Camarassa

- Carrer i processó, de Modest Urgell

- La capella del camí, de Modest Urgell