Títol de la coŀlecció: Thesaurus de la cuina catalana i occitana

Autor: Vicent Marqués

Editorial: Alfaní

Hui volem acostar-vos Vicent Marqués i la seua obra. Entre els llibres i els foguers de la cuina, trobem aquest valencià que ha publicat 8 volums englobats en la coŀlecció Thesaurus de la cuina catalana i occitana. Una coŀlecció en què repassa la història i les variants de la nostra cuina tradicionals –afegint-hi totes les receptes detalladament. Aquests llibres són un pou de saviesa per a tots els amants de la gastronomia que no hauríeu de deixar perdre. Coŀlaborador del diari Avui i de la revista Cuina, Marqués també ha publicat altres llibres de cuina i un parell de noveŀles.

Es tracta d’una obra totalment inaudita en català. És per això que volem fer-vos partícips per a fer-la conèixer al gran públic.

Bon dia, Vicent.
He restat meravellat amb els vostres llibres. És de veres que és un «tresor». Com nasqué la idea del Thesaurus de la cuina catalana i occitana?

De jove ja m’agradava la cuina i sempre he comprat tota mena de publicacions. Crec que el Thesaurus va començar quan algú d’El Temps em demanà que fes articles de cuina per a la revista, que llavors acabava de nàixer.

Heu fet un treball inèdit, fins aleshores, en català que era contextualitzar la nostra cuina a través del temps i de l’espai, resseguint-la en la història. Això deu comportar una faena ben feixuga, veritat?

Darerre del Thesaurus hi ha milers i milers d’hores de treball i recerca de dades per totes les biblioteques que m’ha estat possible visitar. I, a les que no he pogut visitar, els he demanat fotocòpies o microfilms, que per cert són caríssims. Tot i així no dispose de tota la documentació que voldria perquè, senzillament, és impossible. Em farien falta tres o quatre vides i només en dispose d’una.

Occitània apareix en aquest llibre agermanada amb la cultura catalana, com no pot ser d’altra manera. Quines reaccions heu rebut del públic occità més conscienciat? I del públic estrictament valencià?

El Thesaurus ha tingut poca sort i cap editorial l’ha volgut publicar perquè consideraven que era una obra massa llarga. He hagut d’autopublicar-me’l i es ven molt poc. A Occitània encara no s’han assabentat que existeix i al País Valencià el compra molt poca gent.

En el pròleg del Thesaurus, al llibre de les Salses heu fet una repassada històrica de la història occitano-catalana. Per què creieu que aquests dos pobles es donen l’esquena en l’actualitat?

És una història molt llarga però podríem dir que els nacionalismes francès i espanyol, utilitzant tots els mitjans de què han disposat, han aconseguit que dos pobles germans s’hagen separat definitivament.

Destaqueu en el llibre que els nostres plats tradicionals perduts us interessen només per curiositat, emperò resseguiu els plats tradicionals que són vius a hores d’ara. Creieu que tenen gaire futur molts dels plats que esmenteu a causa de la mundialització –també– de la cuina?

Malauradament, la immensa majoria de plats tradicionals que encara són vius desapareixeran en poc de temps. Només quedaran aquells plats considerats emblemàtics, com ara la paella o l’arròs a banda.

Heu estat molt valent i heu escrit sobre temes que gairebé ningú no n’escriu (o que tothom escriu sense evitar poca-soltades). Suara recorde la introducció de la paella a Els millors arrossos valencians. N’heu rebut crítica o heu mirat de no ser dogmàtics?

Les crítiques, segurament pel fet de provenir de gent que coneix el món de la cuina, sempre han estat molt favorables. Pel que fa al dogmatisme, quan investigues una mica la cuina popular t’adones que és impossible ser dogmàtic perquè no hi ha  dues persones que facen un mateix plat de manera idèntica. Els plats populars sempre tenen moltes variants, tot depenent de l’època de l’any o del gust de les cuineres.

Rellegint Les millors ensalades, done fe –jo que sóc un jove torrentí– que en ma casa, durant tot l’any, mai no ha faltat un plat d’ensalada a taula a hora de dinar. Què penseu dels nous corrents alimentaris en què, sovint, se’n prescindeix?

Hi ha de tot, encara que en alguns restaurants se’n puga prescindir. Als Països Catalans fa molta calor a bona part de l’any i les ensalades són un plat refrescant i molt atractiu.

Tot i que mireu d’abastar tot l’àmbit culinari occitano-català (inabastable, d’altra banda, segons dieu), escriviu, al meu parer, a partir d’una òptica valenciana. Vaig errat?

Bé. Sóc valencià i visc a València, i supose que això es deu notar, però no crec que siga un detall negatiu. La millor literatura és la que ha estat escrita amb criteris regionals, com ara el Quixot.

Després de publicar els primers llibres del Thesaurus de la cuina catalana i occitana, com teniu el projecte a hores d’ara?

Actualment tinc cinc llibres preparats, tres de verdures i dos de pasta, però no els puc publicar de moment perquè m’he quedat sense diners, i sense diners no hi ha res a fer.

A banda de regraciar-vos la vostra atenció, m’agradaria acabar l’entrevista amb una qüestió una mica fava que sempre ix en les converses gastronòmiques més casolanes: Què us estimeu més, el salat o el dolç a l’hora de cuinar o de menjar?

No tinc gaires manies i m’agrada tot, si està ben fet, salat i dolç.