Cita a Samarra
Això era i no era un mercader a Bagdad que va enviar el serf al mercat perquè comprara queviures. Després d'una breu estona, el serf va tornar amb la cara pàlida i tremolant. El mercader li va preguntar per les causes del seu estat d'excitació i el serf va respondre:
-Mestre, precisament ara, mentre estava al mercat, m'he entropessat amb una dona enmig de la multitud i, quan ella s'ha girat, he pogut veure en el seu rostre que era la mort. M'ha mirat i m'ha fet un gest d'amenaça. Mestre, per la vostra voluntat, deixeu-me el vostre cavall perquè me'n puga anar d'aquesta ciutat i escapar del meu fat. Em dirigiré a Samarra, on la mort no em trobarà.
El mercader li va deixar el cavall i el serf va muntar-lo i va picar els esperons contra l'animal tan fort com va poder i tan ràpid com el cavall gal·lopava ell anà.
Més tard, el mercader va baixar al mercat i va descobrir enmig de la gentada la mort.
- Per què li has fet un gest d'amenaça aquest matí al meu serf -li va preguntar.
- No era un gest d'amenaça -li va respondre la mort- Només era la meua sorpresa de veure'l aquest matí a Bagdad quan tinc una cita amb ell aquesta nit a Samarra.
Adaptació d'un relat de William Sommerset Maugham basat en una història de Les mil i una nits
.jpg)



Que bonica aquesta iniciativa de posar text al les fotografies. M'agrada aquesta història ja la coneixia, però jo crec que el "destí" el fem nosaltres i només la mort és inevitable.