Una de les tradicions més arrelades del dia 1 de gener, a banda de la ressaca post nit de cap d'any, és clar, és la cursa dels hospitals per donar a conèixer el primer nounat de l'any. Es la típica notícia que inunda les nostres llars aquestes dates, encara que també es la típica notícia que el nostre cervell filtra de forma quasi inconscient. Però enguany s'ha donat una circumstància que l'ha feta una miqueta més interessant que de costum: la fi d'una dècada i el començament d'una de nova. O potser no? Atret per aquest dubte, o potser per la negativa de simplement creure tot allò que se'ns diu des dels mitjans de comunicació, vaig interessar-me pel tema. No va ser fins al segle XVII que la raça humana va tindre la necessitat de comptar tot allò que havia passat abans del naixement de Crist. Per aquell temps, el sistema de numeració aràbic, el que seguim utilitzant avui en dia, estava àmpliament difós, però potser no entre els historiadors, que varen imposar el costum que l'any abans de l'any 1 dC era l'any 1 aC i no l'any 0. Potser per a un filòleg, o un mecànic aquest fet no siga més que una mera anècdota, però per a un home de ciència com jo, no deixa de ser un fet més que curiós. Llavors, la primera dècada de la història va ser la que va comprendre els anys 1 a 10, la segona la que va comprendre els anys 11 a 20... i així fins a l'actual, que comprèn els anys 2001 a 2010. Molt al nostre pesar, haurem d'esperar un any més per a conèixer el primer nounat de la dècada.