Títol: Al peu de l'escala

Autora: Lorrie Moore

Editorial: Edicions 62

Lorrie Moore va fer-se un nom al nostre país amb el recull de relats Ocells d'Amèrica, que data de fa més d'una dècada, concretament de 1998. El llibre va guanyar molts diversos elogis, entre els quals la tria com a llibre de l'any per part del diari The New York Times. Estem davant, doncs, d'una tornada realment esperada, en què aquesta fórmula perd el seu sentit de lloc comú. Les virtuts que atresora l'escriptura de Moore són les pròpies d'una ploma minuciosa, amb precisió gairebé clínica, que cerca en el detallisme l'analítica de les vides quotidianes d'uns personatges arquetípics de l'Amèrica actual.

A més a més, una característica que s'hi fa palesa ara i adés és l'humorisme despietat amb què Moore té la capacitat de deixar en carn viva situacions que per rutinàries obvien la seua crueltat subjacent. En aquest sentit, les referències criden un Richard Ford, amb qui també comparteix la lentitud volguda i recreativa de la narració, la qual, arriba fins a l'extrem de desaparéixer o deixar-se en suspensió. I, en el cas d'Al peu de l'escala, també retrobem l'Amèrica contradictòria del Mid-West, que solapa la marca de genuïnitat amb els contrastos de què és capaç un país tan oscil·lant entre els pols del millor i del pitjor.

La història ens fa resseguir els passos de la Tassie, qui provinent d'un medi rural pateix el xoc del primer any d'universitat a la tolerant, moderna i progressista ciutat de Troy, talment un oasi. A la recerca d'un treball de cangur per a sufragar els estudis, topa amb Sarah i Edward Brink, qui tenen la intenció d'adoptar una criatura de la qual no es puga fer càrrec la mare. Els Brinks, blancs però progressistes, reben una nena afroamericana.

I mentre la Tassie passeja la Mary-Emma ha d'escoltar els insults que no s'esperava. Que fa aquella colla de rednecks a la tolerant Troy? Així doncs, les aparences es trenquen i el racisme soterrat que semblava desaparegut ix a la superfície. Els pares, alarmats, organitzen reunions a casa amb d'altres parelles mixtes, moment en què la novel·la se submergeix en una successió de diàlegs com a pluja d'idees vertaderament mordaços i punyents. Dins d'aquest joc de discursos i plànols narratius, ens trobem amb un dels grans encerts del llibre.

Ara bé, amb els Brink, no tot és el que sembla. I sota la mirada de la Tassie, cada vegada més identificada amb la tasca encomanada i amb l'estima de la Mary-Emma, anirem descobrint quins són aquests secrets ocults i inconfessables que amaga l'aparença de parella perfecta. Evidentment, caldrà llegir la novel·la, cosa que paga la pena, per descobrir-los.