Hui, com cada primer divendres d'octubre, rebem a Torrent, i en representació de la comarca de l'Horta-Sud de la qual és capital, la flama de la llengua, l'element més important de la nostra identitat com a valencians. I, enguany, una altra vegada més, cal eixir en defensa de les nostres senyes d'identitats davant dels atacs que pateixen per part de la dreta que ens governa a l'Ajuntament. Perquè els torrentins i les torrentines parlem i parlarem valencià i l'Avinguda és i serà del País Valencià.

Perquè País Valencià és el nom que volem com a valencians conscients de la seua personalitat, com a valencians que no obliden les arrels i s'estimen el seu poble. Perquè davant dels intents de reduir-nos a una simple província sense història, nosaltres alcem la veu per fer sentir la nostra paraula i dir que País Valencià és sinònim de poble que vol llibertat, tota la llibertat, un dret que no es regala ni es ven a trossos, sinó que es guanya sencera i plena.

I és per això, perquè dir País Valencià significa dir-nos amb plena dignitat de valencians, que el nostre govern municipal vol esborrar-ne qualsevol rastre. I, així doncs, s'ha tret de la màniga una consulta popular per a canviar-li el nom a la nostra avinguda del País Valencià. Una consulta que fa vindre vergonya a tots aquells que creiem en la democràcia; una consulta que ha tingut un esquifit 3,5% de participació -quan l'objectiu del consistori n'era el 10%-; una consulta en què n'hi ha més vots que votants i en què, encara així, la primera opció més votada, que arriba a quasi el 50% i que triplica la segona opció, ha estat de mantindre el nom de País Valencià. I aquesta és la justificació per al canvi “democràtic” del nom de l'artèria principal del nostre poble.

Perquè creiem en la democràcia, doncs, denunciem aquesta manipulació barroera i populista que faria envermellir al més “demòcrata de tota la vida” de qualsevol república bananera. Denunciem que, al darrere, només s'amaga que una voluntat antivalenciana d'esborrar les nostres senyes d'identitat i la nostra història. Perquè País Valencià només molesta aquells que, el 1979, quan es canviava el nom infame d'Avenida de los Mártires, encara tenien -i, de fet, encara tenen- nostàlgia d'un règim criminal com el franquista. I, cal recordar-ho, en aquell 1979, en els moments més difícils de la Transició, una etapa de renúncia rere renúncia en què els valencians vàrem ser els grans perdedors, País Valencià era el nostre nom oficial. Com, de fet, ara ho és Comunidad Valenciana, aquesta “imbecilitat”, tal com la va qualificar el seu pare, el feixista antivalencià Emilio Attard.

Així doncs, no n'hi ha excusa possible: davant de l'atac a què és sotmès el nostre ser com a poble, cal romandre fidels a la nostra llengua i a la nostra història. Cal dir ben alt que País Valencià representa la nostra visió democràtica i alliberadora, la nostra voluntat d'afirmar-nos com a valencians amb orgull, que parlem valencià sense demanar permís a ningú, perquè és el nostre dret, la nostra llibertat, i perquè ens fa ser més solidaris amb la resta de pobles del món.

Torrent, 2 d'octubre de 2009