
Carrer adjacent a l'església arxiprestal, estela funerària a meitat de la vila.

Entrada al castell de Morella. Es tracta d'un castell-fortalesa d'origen musulmà situat estratègicament sobre un penyal a 1073 m. D'alçària. El lloc presenta ocupació des d'època ibèrica i a més s'hi poden trobar restes de sílex. Des d'aleshores ha estat un enclavament important en diferents enfrontaments armats. El seu caràcter inexpugnable permeté que només fos vulnerat dues voltes, a causa d'una traïció en la Reconquesta i per una infiltració de Cabrera a través d'un excusat de la muralla durant les Guerres Carlines.
Després que Cabrera entrara a la fortalesa, aquesta es convertí en una de les places fortes dels carlins i base del seu exèrcit. En 1839 l'enginyer prussià Von Radhen el reestructurà per tal d'incorporar els nous avenços defensius de l'època. Un any després sofrí grans desperfectes a causa del bombardeig d'Espartero, que encertà una de les bombes en el polvorí del castell.
El castell de Morella fou també una plaça forta en la Guerra de la Independència. Segons conta la llegenda, la líder morellana Josefa Bosch, la Pardala, fou penjada per l'exèrcit francès des d'una de les torres del castell com a represàlia per la seua dura resistència en aquesta guerra. En honor seu es diu la Torre de la Pardala. La muralla de Morella disposa de 14 torres defensives, entre les quals cal destacar la Torre del Pantó, documentada des del segle XV. Presenta una disposició rectangular i 12,5 metres d'alçària, i està construïda amb murs de maçoneria a dues cares, amb cantoneres de pedra treballada i espitlleres.

Església-arxiprestal de Morella. És una fita obligada per als amants de l'art. Aquesta construcció gòtica reuneix en una mateixa façana la Porta dels Apòstols i la de les Verges. Ja a dintre, en la part posterior del cor, es pot veure esculpit en forma de fris el Pòrtic de la Glòria. La singular escala de caragol per la qual es puja al cor, l'altar major, les seves tres rosasses amb vidrieres originals de l'Escola valenciana del segle XIV i l'orgue de Torull són algunes de les seves joies.

Portal del rei, situat al carrer de la murada. Zona Nord-oest de Morella.

Portal de Sant Mateu. Zona Sud-oest de Morella.

Morella des del GR-7 (Morella - Ares del Maestrat). A la foto; castell, portal del forcall, torre de fredes, portal de sant mateu, barri de la puritat.

Carrer dels porxes, Morella.

Carrer dels porxes. A Morella s'anomena com la “plaça”, ja que com a carrer principal.

Fàbrica Giner, antiga fàbrica de Morella, adopta el model de fàbrica catalana on els treballadors viuen i treballen al mateix lloc.

Vegetació. Fàbrica Giner.

Portal de Sant Mateu. Zona Sud-oest de Morella.

Zona est de Morella. Castell i Portal de Sant Miquel.

Zona est de Morella. Castell i aqüeducte.

Aqüeducte. Segon tram. Més proper a la carretera d'Alcanyís.

Assegador Xiva de Morella – Morella. PR-CV-117

Bassa d'una font al PR-CV-117.

Ametlers amb tronc deforme per l'aire. PR-CV-117

Mas abandonat. PR-CV-117

Cabana de pastor abandonada. PR-CV-117

Xiva de Morella.

Voltors voltant sobre la carretera de Xiva a Morella.

Forcall.



El reportatge és preciós. M'encanten les fotos i com diuen els altres comentaristes, venen ganes d'anar a visitar-la. Enhorabona!