autor/a: Aurora Mora    data: Dilluns 08 de març de 2010

El Feminisme és un moviment social i polític que suposa la presa de consciència de les dones com a grup o col·lectiu humà, de l’opressió, la dominació, i explotació de que han sigut i són objecte per part del col·lectiu de mascles al si del patriarcat sota les seues distintes fases històriques de model de producció, la qual cosa les mou a l’acció per a l’alliberament del seu sexe amb totes les transformacions de la societat que aquella requerisca. Marcuse diu que el moviment feminista actua en dos nivells: un, el de la lluita per aconseguir la igualtat completa en els terrenys econòmic, social i cultural; un altre, més enllà de la igualtat, que té com a contingut la construcció d’una societat en la qual quede superada la dicotomia home-dona, una societat amb un principi de la realitat nou i distint.

autor/a: Ricard Chulià    data: Diumenge 07 de març de 2010

Títol: Contes de la lluna absent

Autora: Monika Zgustová

Editorial: Proa

Amb ressons dels Contes de la Lluna pàl·lida de Kenji Mizoguchi, Zgustová ha batejat el seu nou llibre, el qual, en aquest cas, aplica un matís inquietant d'absència a la Lluna. El recull es divideix en tres seccions ben diferenciades: la primera, homònima amb el títol general, ens endinsa en unes ambientacions més líriques del que ens tenia acostumats; per la seua banda, la segona, titulada Les quatre estacions, i la tercera, Praga màgica: quatre cròniques, en retornen les implicacions polítiques i la recerca del passat txec que han esdevingut marca de la casa.

autor/a: Susanna Sebastià i Pau Alabajos    data: Dijous 04 de març de 2010

Diumenge vaig assistir a la Manifestació pel Cabanyal celebrada a la ciutat de València. La convocatòria va tenir èxit, va aplegar un alt nombre de persones (les xifres són molt dispars segons la font consultada, això ho sabem tots). Se sentia el caliu humà. A més, ens vam concentrar persones de pràcticament de totes les edats i condicions. leshores, jo vaig pensar en els meus amics i coneguts, dels quals una part tenen unes idees que podíem qualificar de “progressistes”, però molts no formen part de cap mena de plataforma associativa o similar. Són persones que segurament si trobaren quelcom que directament pogueren realitzar i els motivara a participar, ho farien i seria, probablement, el primer pas per a prendre la iniciativa i participar per voluntat pròpia en altres accions.

autor/a: Cristianisme i Món d'Avui    data: Dimecres 03 de març de 2010

Més de 600 participants, de tot el País Valencià, reberen amb inacabables aplaudiments la ponència del teòleg i sociòleg valencià Ximo Garcia Roca, amb la qual s’inaugurava el dissabte passat el XXII Fórum “Cristianisme i Món d’avui” sobre “Laïcitat i Cristianisme”. Abans, però, l’arquebisbe de València, En Carles Osoro,que presidia des de primer hora l’acte inaugural amb la pregària del matí tota en valencià va dirigir una salutació i unes breus reflexions sobre el tema també en la llengua pròpia dels valencians. Açò era la primera vegada que ocorria en el Fòrum i es convertia, si més no, en un fet històric: era el primer arquebisbe de parla castellana (sis seguidets des de 1925), que es dirigia als valencians en valencià. No cal dir que l’aplaudiment del públic fou també inacabable.

autor/a: Laia Jordà    data: Dilluns 01 de març de 2010

El Palau Ducal de Gandia, conegut també com el Palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característics i impressionants del seu temps. L'edifici construït, ampliat i restaurat al llarg de set segles, constitueix actualment un variat mostrari d'estils arquitectònics amb destacats vestigis del primitiu palau gòtic dels segles XIV i XV, aportacions renaixentistes del segle XVI, ampliacions i transformacions barroques pròpies dels segles XVII i XVIII i, finalment, reconstruccions neogòtiques de final del XIX i principi del XX. La façana principal està realitzada en maçoneria i rajola. Mostra dos nivells, a més dels baixos. Quasi tota la seva construcció, excepte la porta, prové de les reformes dutes a terme en el s. XVII. El primer pis s'ordena a base de sis balcons adovellats que corresponen a salons del Palau i substitueixen les primitives finestres coronelles gòtiques. L'accés principal es realitza a través d'una porta d'arc de mig punt, amb dovelles de carreus, característica de l'arquitectura nobiliària dels segles XIV i XV.

autor/a: Pablo Bonat    data: Dijous 25 de febrer de 2010

Imagina't que la teva mare, metgessa de professió i amb fortes conviccions polítiques de caire esquerranós com el teu pare, és segrestada quan tu encara no has nascut. Imagina't que a la teva mare la detenen i que el teu pare té més sort i aconsegueix fugir i exiliar-se. Imagina't que a ta mare la porten a un dels centres de detenció clandestins més importants de tot l'entramat dictatorial argentí (Campo de Mayo) i que allà, cinc mesos després, arribes a aquest món. Imagina't que quan arribes a aquest món, un capità del mateix exèrcit que manté desapareguda a ta mare se t'endú amb ell i els seus. Lluny dels teus. Literalment robat i amb total impunitat.