autor/a: Glòria Medina Ortiz    data: Dilluns 08 de febrer de 2010

Se sentien moltes veus, alguns que reien i d'altres que només parlaven. Aquell soroll em despertà. No ho vaig poder evitar i el meu caràcter xafarder volia saber qui hi havia al menjador que semblava xalar tant. Vaig encendre el llum menudet que tinc a la paret i, amb molta cura per tal de no ser descobert si la meua germana Mireia es despertava, em vaig enfilar a l'escala de fusta que connecta un llit amb l'altre i vaig descendir sigil·losament de la llitera. Un cop haguera eixit de l'habitació ja no hi hauria problema perquè allà baix estaven ocupats i no se n'adonarien de cap soroll a dalt. Òndia! Quin fred que feia! Em vaig esborronar en tocar de peus a terra, per això vaig agafar al vol la bata que em regalà la iaia Carme per l'aniversari i me la vaig nugar al coll, igualet que el Superman que vaig veure diumenge passat al cinema...

autor/a: Ricard Chulià    data: Dissabte 06 de febrer de 2010

Títols: Allò que es veu i allò que no es veu i Sentit comú

Autors: Frédéric Bastiat i Thomas Paine

Editorial: Riurau

Quan hom vol desqualificar un assaig, una reflexió crítica, sovint fa ús del mot pamflet. “Es tracta d'un pamflet!”, i ja no cal aportar-hi cap raonament més perquè l'obra esmentada siga menyspreada. Tanmateix, aquest sentit pejoratiu del terme -l'origen del qual fóra gairebé impossible resseguir- és inexacte, a més d'injust. El pamflet ha estat al llarg del temps un gènere no només digne, sinó necessari, i emprat com a element fonamental dins del debat i l'intercanvi d'idees públic. En aquest sentit, és tot un encert que l'editorial Riurau haja encetat una col·lecció dedicada al gènere.

autor/a: Pau Monfort    data: Dijous 04 de febrer de 2010

Després d'un bon grapat d'anys, per coses que passen, torno a fer el recorregut de ma casa a l'escola. I de l'escola a casa. Dues vegades al dia, el mateix trajecte. Les possibilitats del trajecte són extenses, però des del primer dia vaig tenir ben clar que el meu camí era aquell que sempre recorria de menut. N'hi ha molts, de carrerons possibles, però sempre tinc la necessitat d'anar pel mateix. El gromull de sensacions que s'amunteguen damunt meu és semblant a aquelles vegades en què, buscant en algun armari, posem per cas, una caixa de condons (potser caducats), t'apareix una caixa de sabates. L'assassina curiositat fa que acabes obrint aquella caixa i t'apareguen els playmobils amb què tantes històries t'havies montat precissament aquells anys quan anàvem a l'escola.

autor/a: Mario Escuder    data: Dilluns 01 de febrer de 2010

Els xoriços del segle XX sí que eren xoriços. Lladres i perillosos, però sincers, molt sincers. Anaven mal vestits, en "xupa" de cuir, pantalons de "pitillo" i parlant amb un to "macarra" que els delatava només donar-los un cop d'ull. Els xoriços d'avui en dia son molt diferents: ben vestits, educats... I no em referisc als polítics (d'estos també n'hi ha uns quants que són de lladres), sinó a gent  normal, com tu i com jo; al cap i a la fi, gent en què es pot confiar. Avui he tingut la sort de trobar-me amb un d'ells i en el temps que dóna a dir "Fill de p...!!" ja fugia amb la meua cartera, encara que gràcies a la crisi el pobre no es podrà fer ni un cafè a la meua salut. Quina sensació més estranya, d'angoixa i de vulnerabilitat, de no poder fer res. Per moments m'he sentit violat i que em perdonen les persones que alguna volta han patit una violació, però ha sigut així. Si me'l trobara de nou me posaria la cartera als collons (com feia el meu avi), li donaria la enhorabona (artista és, les coses com són) li diria que, almenys, fos sincer.

autor/a: Susanna Sebastià    data: Dijous 28 de gener de 2010

Aquesta darrera setmana, després de Nadal i festes diverses, m'he fet el propòsit d'acabar amb totes les existències de nevera, congelador i rebost. Crec que a vosaltres també us passarà que hi ha certs productes que es queden allà i no sabeu per què no hi ha manera d'incloure'ls en cap primer plat ni segon, ni tant sols aperitiu o postres. De moment, us puc dir que encara no he caigut en la temptació de Mercadona ni del Carrefour. I, a més, crec que sóc més creativa i ara provo noves combinacions. Algunes no han tingut èxit, per exemple, el puré de xampinyons amb carlotes; però la majoria diria que són plats que incorporaré a les possibilitats per a realitzar el menú de la setmana.

autor/a: Meritxell Peris    data: Diumenge 24 de gener de 2010

Títols: Fascistas i El lado oscuro de la democracia

Autor: Michael Mann

Editorial: Publicacions de la Universitat de València

Claude Lanzmann, autor del gegantí documental Shoah, que recull en nou hores de durada els testimonis dels renascuts, afirma que els crims comesos pels nazis no varen ser crims contra la humanitat, sinó crims de la humanitat. I és que, com molt bé demostra la tesi central del treball que ací ressenyem de Michael Mann, el genocidi, la neteja ètnica, són productes de la modernitat. No es tracta que les grans matances hagen estat inèdites en la història diguem-ne antiga, però tal com destaca Mann, el canvi va residir en l'assassinat de població per on eren a per qui eren. La construcció dels estats-nació a partir del segle XIX va comportar una necessitat per part poder d'homogeneïtzar, alhora que s'inventava, en un poble compacte que restàs aliè a minories que trencaven l'harmonia.